Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Na Magraneta estava encara demunt es pí, morta de fam, que tastanetjava.
Se revestí de coratje, y quant va creure que ja no hi havía ningú per allá, devalla, se planta, devant ses portes des castell, y diu:
—Portes, obriu.
Ses portes s'obrin, na Magraneta entra per endins, y vengan sales y corredors y sales y corredors.
Troba sa cuyna: hi havia tretze fogons ab tretze olles, y tretze taules ab un pa y una carabassa de ví demunt cada una. Destapa ses olles, y dins cada una hi hagué un capó.
—Ja sé que faré, diu ella. Pegaré una espipellada de cada capó y de cada pa, y un glopet de cada carabassa. No hi faré senyal, y me poré enredonir.
Ho va fer d'aquesta manera, y quedá ben redona.
Va repará tretze portals de filera, los obrí, foren tretze cambres ab un llit dins cada una.
Agrana ses cambres, fa es llits, adesa sa cuyna, sales y corredors, y surt depressa, dient:
—Portes, tancau.
Ses portes se tancaren, y ella s'enfila per sa soca des pí, y fins á n'es cucuyó.
A trench d'auba tornaren es tretze homos, y s'afican dias es castell.
Reparen que tot está agrenat y adesat: sales, corredors, cuyna, cambres; y qu’es llits están fets.
—¿Qui mos ha fet això? se demanan uns ab