ringos; y altres que Deu sab el temps que no los havían dexat veure pinta, ni sabó, ni llexiu, ni aygua..... Jo los he donat tot lo que bonament he pogut, per que tornassen al estat y jerarquía que tenían abans. Prenint per basse lo que me contaren els qui les sabían, á forsa d'esment y paciencia les he engirgolades axí com he cregut qu'havían de resultar més mallorquines, més consemblants á lo qué havían d'esser tot just quant brollaren, fresques y etcisadores, del ingeni que les va concebre, y el poble, enamorantsen, les va rebre ab los brassos uberts, y foren ses xelestes companyes per espay de tants de sigles, y li feren fer tantes rialles, y oblidar tantes penes, y passar tantes estones devertides. Ab lo major esment he procurat reproduir la seua fesomia primitiva, brufada de candor, plena de gracia, energía y relleu; y les he enllestides y endiumenjades ab les robes més fines y precioses y ab les joyes de més valor qu'he trobades dins la caxa maternal de la nostra llengua; perque tot axò los pertoca y s'ho merexen, essent, com son, tan discretes, tan agudes, tan amatents, tan etxerevides, tan gentils, tan ben tallades.
Vataquí, donchs, com s'es congriat aquest Aplech; vataquí la feyna qu'he feta y la manera com l'he feta.
Aquí me tocaría posar punt final y cloure aquesta advertencia preliminar, que s'es feta massa llarga, si un dever de rigurosa justicia no m'obligás abans á donar les més espressives gracies a tots mos amichs y coneguts qu'han feta possible la meua obra, contantme, ó cercant qui me sabés contar, les
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/11
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
