Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

altres. Ningú sab res. Miran si hi ha qualcú amagat, y no troban ningú. Miran si los falta res, y notan que falta una espipelladeta á cada capó y á cada pa, y un glopet á cada carabassa.
Es vespre, com s'en varen esser anats, na Magraneta devalla des pi, entra dins es castell, torna agranar y adesar sales y corredors, cuyna y cambres; torna fer es llits, pega un altre espipellada á n'es tretze capons y á n'es tretze pans, y un altre glopet á sés tretze carabasses. Surt ben depressa, s'enfila p'es pí, y fins á n'es cucuyó.
A trench d'auba arriban els tretze homos, reparan que tot los ho han agranat y adesat de bell nou y los han fets es llits. Miran per tot, no troban ningú; se temen que los torna faltar una espillada á cada capó y á cada pa, y un glopet á cada carabassa. Tiran junta per veure qu'havían de fer: determinaren qu'es vespre en quedás un d'amagat, per que aclarís qui era que los entrava, y no'l dexás fogir, fos el qui fos, fins qu'els altres tornarían. Tregueren sorts, tocá á un; y quant es demés s'en anaren, se posá á un lloch que no'l poguessen veure gens y ell eu pogués veure tot.
Dins una estona sent una veu argentina, com á de rossinyol, que deya.
—Portes, obriu.
Veu que ses portes s'obrin de pint en ample, y entra, lleujera just una titina, una fadrineta, guapa com un sol, qu'ab un ayre y un tranch lo mes etsisador ja es partida agrana qui agrana, adesa qui adesa, sales, corredors, cuyna y cambres; fa