Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/116

Com la va veure tan ben tayada, tan hermosa, no s'en poria avenir, y passa un parey d'hores mirantlase.
¿Y que fa ell? Apaga ses antorxes, tapa sa caxa, l'entravessa demunt es cavall, y ja es partit cap á ca-seua. Hi arriba, no diu á ningú que hi ha dins aquella caxa, la tanca dins sa cambra millor que tenía. Cada día hi entrava totsol, alsava sa cuberta, y estava contemplant una bona estona na Magraneta, qu'era lo meteix de morta, perque ni alenava ni feya es mes petit moviment en tot es seu cos, y lo meteix de viva, però dormint, perque conservava tota sa seua galania, exhalant una oloreta lo mes bona.
El Rey s'embadalia contemplantla, y ben alerta qu'anava á ferne part á ningú.
Arribá á passarhi casi tot es día dins aquella cambra.
Es criats y criades notaren alló, y los entraren unes ganes fora mida de sebre que tenía allá dins.
N'hi va haver una, mes atrevida que totes, qu'un día que'l Rey era á cassar, té la bona sort de trobar sa clau d'aquella cambra. S'en va á sa porta, pega rodada, obri, entra, y veu una caxa es mitx. S'hi acosta, alsa sa cuberta, y veu aquella atlota allargada de dins, lo meteix de morta.
Be poreu pensar si hi degué quedar freda, si li degué venir de nou.
Se posa á mirarlase de cap a peus; y mira qui mira, repara que du es dits plens d'anells; li afi