Tothom s'alsá cuantre ella, manco na Magraneta, que demana que le perdonassen.
Lo mes que pogué conseguir, salvarli la vida.
La tancaren dins una torre, y hi estigué fins que va esser morta.
Aquells tretze lladres del castell de la Colometa, que desde que trobaren na Magraneta estesa en terra com á morta, no havían tenguda alegria pus, quant saberen qu'el rey s'era casat ab ella, s'hi presentaren per que los perdonás, fentli á sebre qu'havían restituit tot lo robat, y que, si los perdonava, s'en anirian á Roma á confesarse ab el Papa, per sebre sa penitencia qu'havían de fer, y que se passarían la vida plorant es seus pecats.
Se va fer axi, tothom n'estigué ben content, y el Rey y na Magraneta visqueren com Jusep y María, ab molta pau y concordia, fins que se moriren; y al cel mos vegem tots plegats.
Manacor, Agost de 1895.
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/119
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.