Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Tothom s'alsá cuantre ella, manco na Magraneta, que demana que le perdonassen.
Lo mes que pogué conseguir, salvarli la vida. La tancaren dins una torre, y hi estigué fins que va esser morta.
Aquells tretze lladres del castell de la Colometa, que desde que trobaren na Magraneta estesa en terra com á morta, no havían tenguda alegria pus, quant saberen qu'el rey s'era casat ab ella, s'hi presentaren per que los perdonás, fentli á sebre qu'havían restituit tot lo robat, y que, si los perdonava, s'en anirian á Roma á confesarse ab el Papa, per sebre sa penitencia qu'havían de fer, y que se passarían la vida plorant es seus pecats.
Se va fer axi, tothom n'estigué ben content, y el Rey y na Magraneta visqueren com Jusep y María, ab molta pau y concordia, fins que se moriren; y al cel mos vegem tots plegats.

Manacor, Agost de 1895.