Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
SA JAYA XELOCH Y SA JAYA BIGUELOT[1]


Axò eran dues fadrines veyardes qu'havian nom sa jaya Xeloch y sa jaya Biguelot.
Casera sempre n'havien tenguda per vendre: lo que may havian tengut era estat un homo que ab cap d'elles hagués volgut posar es coll devall es jou del sant matrimoni. Eran tan lletjes, que á ningú li havia bastat cor.
Na Xeloch comandava na Biguelot, qu'era tan biduina que sempre se xupava dos dits, y ja'u crech que los arribá á tenir ben blanchs y fins.

Y beu de creure y pensar qu'el Rey se cansá d'esser fadrí, y va fer unes dictes que havia determinat casarse; y per axò, que li acusassen totes ses atlotes mes fines, que n'haguessen fets

  1. La'm contá la madona Catalina Tomás Pinya, de ca's Cegos de Manacor, al cel sia ella.