Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/124

Aquella finestra becava dins es jardí, y na Biguelot pegá demunt una llimonera.
Tota se va omplir de púes; es seu cos brollava sanch viva de cap á peus; y li escapavan uns ays y uns gemechs lo mes esglayosos.
Sa dematinada passaren tres fades; la veuen d'aquella manera, y li demanaren que feya allá. Los ho digue, y elles s'esclamaren.
—Noltros la poriam fer feliç á n'aquesta malanada. Vaja ydó.
Sa primera díu.
—Fer fat y fat, que la mía mare m'ha comanat y un punt mes, lo qu'ara diré, que sia veritat: que aquesta jaya torn de denou anys.
Y na Biguelot torná de denou anys al acte.
Sa segona digué:
—Per fat y fat, que la mia mare m'ha comanat y un punt mes, lo qu'ara diré, que sia veritat: qu'aquesta fadrineta torn sa mes guapa y sa mes fina que s'haja vista may.
Y na Biguelot torna al acte sa fadrineta mes guapa y mes fina que s'hagués vista may.
Sa tercera digué.
—Per fat y fat, que la mía mare m'ha comanat y un punt mes, lo qu'ara diré, que sía veritat: que sempre que parl aquesta atlota, sa música toch y fassà una tonada ben hermosa.
Y axí va sutceir tot d'una que na Biguelot, no quebenthi d'alegría, digué à ses fades.
—¡Deu vos pach la caritat, fietes meues dolçes!
Badar boca y tocar sa música, va esser tot'u.