Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/125

Allá.hauriau sentida una tonada d'aquelles, d'aquelles.
El Rey, sol sortint, pega bot des llit.
Veam que será estat d'aquella mellenga, d'aquella fantasma de nit passada, va dir.
Obrí sa finestra, escampa la vista p'es jardi, y afina demunt sa llimonera una fadrineta com un sol, que no era possible mirarlase, sense quedarne etsisats.
Era na Biguelot.
El Rey la se mirá una bona estona ben arreu; y com mes anava, manco s'en poría avenir.
Á la fi digué:
—¿Y aquella es sa que jo vaig tirar anit passada per aquesta finestra? O jo estava gat ó no es ella.
Y se posa á cridarla.
—Escolta, hermoseta: ¿y tu éts sa dona que jo vaig tirar anit passada per aquesta finestra?
—Si que'u som, digué na Biguelot, y sa música se posa á tocar, ab uns sons lo mes dolços y purificats.
El Rey llavò sí que hi va romandre astorat, y continua demanant.
—¿Y ab tu va esser que'm vaig casar jo ahir?
—Ab mi, ab mi, contestá aquella.
Y sa música toca qui toca; y cada volta que na Biguelot parlava, sa música cuydava fer uy de tocar, y treya uns sons qu'embadalian.
—¡Criats y criades! digué el Rey, anaume à pujar al acte aquella hermosura meua.