Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Hi anaren; la hi pujarem; però l'hagueren de colgar, perque sa serena de sa dematinada l'havia presa, y tota tremolava de fret, y no s'agontava de son.
Na Biguelot ja era la Reyna. Y tenía un sens fi de dames y cambreres que li anavan derrera.
Na Xeloch ho sab, y pica de talons cap á ca'l Rey á veurela. Digué qu'era germana de la Reyna, ningú hi donava fe, ella jurava y perjurava que'u era, y va moure un escàndol. Tant va sucar els ays, que per llevarlase de devant, la hi dexaren entrar.
S'afica dins s'alcova, se planta devant es llit, y acosta els uys á sa cara de sa seua germana, fins que la ferí ab so nas, qu'era ben efavorit.
Quant la va veure tan jove y tan bella, s'esclama.
—¡Ó els uys ma fan dos ó tu no ets sa meua germana!
—No te fan dos no els uys, digué la Reyna. Som sa teua germana.
—Però ¡si tu eres mes veya y mes lletja que jo metexa, y ara no pareys de vint anys, y embelleys d'hermosa qu'éts!
—Es que hi som tornada.
—¿Y com?
—M'he feta planetjar.
—¿Y qui t'ha planetjada?
—Un fuster que hi ha aqui devant.
—Ja hi vuy anar jo!