Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/128

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

costella, y suara li feya botir una llenca des ventre de sa cama.
Y na Xeloch que, entre gemech y gemech, no mes deya.
—Sufrir per embellir! ¡suportar per jove tornar!
Tantes eran ses ganes que tenía de tornar jove y guapa, que sufrí fins que no pogué aguantar pus.
S'havía fet dur un miray, y s'hi mirava desiara per veure si s'en anavan gens ses rues y si li comensava á comparêxer rastre d'hermosura; però com mes anava, mes por feya.
Arriba que ja no tenía figura de criatura humana. Era un mostro de lo mes farest.
A la fi digué que no plenetjassen pus, y va batre es peus.
Deu l'haja perdonada.
Amen.