Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/129

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
EN JUANET DE SA JERRA[1]


Axò era un homo que li deyen Juanet. Ell, sa dona y set infants seus, de pobrets qu'eran, estavan dins una jerra.
Un día passá un homo ab una garba de faves, y li cau una bajoca dins aquella jerra. Per agafarla, hi hagué tantes sempentes y grapades entre els atlots d'en Juanet, que l'esfloraren tota, y perderen un bassó, que va romandre tapat de terra. Aquell bassó tregué, y sortí una favera, que se va fer tan bona y tant va créxer, que al punt arribá á n'el cel.
Un dia sa dona va dir á n'en Juanet:
—Enfilet per sa favera, pujaten á n'el cel, y demana á n'el Bon Jesús que mos don una barraca, y no estaríam tan estrets dins aquesta jerra.

—Ben pensat, va dir ell.

  1. La me contá una atlotella manacorina, na Juana María Ganxa.