Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
EN JUANET Y ES SET MISSATJES[1]


Axó era un rey que no mes tenía una fia.
Era molt desxondida; y, quant va esser casadora, son pare va fer unes dictes qu'es joves que tenguessen ganes de casarse ab ella, se presentassen, y es qui li guanyaría á dir una mentida grossa, aquell s'hi casaría; y á tots es qui no li guanyassen, dos criats los acompanyarian ab una verga de bou ben llarga, y los pegarían fins que los arribassen.
N'hi anaren una mala fi; però tots acabavan per haver de córrer ses vergades, y es criats del Rey ja estavan cansats d'encalsar fadrins dantlos á testar sa verga de bou.

Sa fia del Rey donava set voltes a tots, y no hi havía que dir tornau.

  1. La me contaren á Manacor ma mare, una cosina meua, la madona Antonina Vallespir de Son Boga, y el sen Pere Gotzo, un homonet vey que'n sab moltes y m'en ha contades una bona partida.