Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/130

Y ja estigué enfilat per sa favera, y per amunt per amunt. Arriba á ses portes del cel; y toch toch.
—¿Qui es? va dir Sant Pere.
—En Juanet de sa jerra.
—¿Que demanau?
—Una barraqueta, perque sa dona troba qu'estam massa estrets dins sa jerra.
—Esperau un poch, veam el Bon Jesús que hi diu.
Sant Pere al punt torna ab sa resposta:
—Está concedit lo que demanau.
—Per amor de Deu sía, va dir en Juanet.
Quant va esser abaix, troba sa barraqueta qu'havia demanada; y mes content qu'un pasco, s'hi muda ab sa dona y els infants.
Des cap d'una temporadeta sa dona diu:
Tornaten á n'el cel, y diguês á n'el Bon Jesús que mos concedesca una caseta! Que aquesta barraca, per porcellins y tot, es comuna, quant y mes per cristians.
En Juan ja estigué enfilat, y per amunt per amunt. Arribá á ses portes del cel; y toch toch.
—¿Qui es? diu Sant Pere.
—En Juanet de sa jerra.
—¡Ja vos conech! y ¿que demanau?
—Una caseta, perque aquella barraca li fa poquet á sa dona.
—Esperau una mica, veam el Bon Jesús que hi diu.
Sant Pere al punt torna ab sa resposta.
—Está concedit lo que demanau.