Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/131

—Per amor de Deu sia, diu en Juanet.
Quant va esser baix, troba sa caseta, feta de bell nou. S'hi muda ab tota sa niarada; y no hi cabian de satisfacció.
Des cap d'una temporadeta sa dona diu:
—¡Tornaten á n'el cel, que aquesta casa es massa petita, y no hi ha qui hi habit! Demana una casa gran, ab balcons y persianes, cambres espayoses y mobles bons.
En Juanet ja estigué enfilat; y per amunt per amunt. Arriba a les portes del cel; y toch, toch.
—¿Qui es? diu Sant Pere.
—En Juanet de sa jerra.
—¡Altre pich! y ¿que demanau?
—Una casa gran, ab balcons y persianas, cambres espayoses y mobles bons.
—¡Donauli fil á s'estel! No res, veurem el Bon Jesús que hi diu.
Sant Pere al punt torna ab sa resposta:
—Está concedit lo que demanau.
—Per amor de Deu sia, s'esclama en Juanet.
Quant va esser abaix, troba sa casa que sa dona volia. S'hi mudaren, botant y ballant de s'alegría que tenian.
Des cap d'una temporadeta sa dona torna dir:
—Tornaten á n'el cel, y demana que't fassen á tu metje, á mi metjessa y els atlots metjons. Perque es ver que tenim una bona casa; pero ¡sabs que'm feym de poch de paper! Tant com en Palou á sa Pobla.
En Juanet s'enfila per sa favera; y per amunt