Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—Es sa dona que troba que s'ofici de metje es massa sobrat.
—¡Ella si que'u es! Y ¿quin vol?
—Diu que'm fassen á mi batle, á ella batlesa y els atlots batlons.
—¡Ay de bo! Sobre tot, si'l Bon Jesús no fos es qui es, ja vos hauría enviats á allá hon no hi plou. No res, aniré á veure que hi diu.
Sant Pere al punt torna ab sa resposta.
—Está concedit lo que demanau. ¡Ara'u tench de veure si encara tornareu á gremoletjar!
Quant en Juanet va esser abaix, ja fonch batle, sa dona batlessa y els atlots batlons; y vengan retjidors y municipals y caminers; y hala á sa casa de la vila; y questions d'un vent, y assuntos de s'altre, y feynes per llarch. Allà hauríau vist navegar el batle, esqueynar sa batlessa y capbuytetjar es batlons.
Sa dona un día, acabada de veure tanta trifulga, va dir:
—¡Axò no's viure! Per haver de tenir tantes feynes, ja valdría mes que fosses tu rey, jo reyna y els atlots reyons. ¡Cap al cel tens ses feynes á dir á n'el Bon Jesus que mos hi fassa!
En Juanet, per por de sa por, s'enfila per sa favera; y per amunt s'ha dit. Arriba á ses portes del cel; y toch toch.
—¡Gos messions que torna esser en Juanet de sa jerra! se va esclamar Sant Pere.
—Per ell me tench, va respondre s'aubarcoch.
—¡El diantre sou per pujar! Veam que demanareu aquest pich.