Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

taqui lo qu'heu guanyat. ¡Y no es que jo no vos avisás!
En Juanet abaxá es cap, y, fets els seus uys dues fons, ab ses ales des cor que s'acopavan, prengué per avall per avall per sa favera.
La reyna y els reyons l'esperavan abaix, y se creyen que los hauria sortit be com ses altres vegades. ¡Figurauvos si hi degueren romandre ben escaldats y sense polsos quant en Juanet los doná sa noticia. Ell, com s'en temeren, es vestit tan hermós que duyen, los va descomparêxer, se trobaren vestits ab quatre pelleringos, lo mateix de quant sortiren de dins sa jerra; y dins sa jerra s'en hagueren de tornar com dos y dos fan quatre; y.....encara hi son si no los han trets ni son sortits.
Tots aquells que, quant mes tenen, mes volen, y no están assaciats may, que prengan llum d'en Juanet de sa jerra, si volen acabar la festa en pau.

Manacor, Janer de 1890.

_________________________________________