Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/15

—Si'ns avenim des preu.
—¿Qu'has de guanyar?
—Cincuanta lliures y un vestit.
—Feta está sa barrina.
—Feta está ydò, y manau feynes.
—Anem cap á Ciutat, digué'n Juanet, y seguiren envant.
A sa costa de Son Comelles en troban un que estava tombat, ab una oreya á sa terra.
—¡Alabat sia Deu! li digueren.
—Pera sempre, va respondre.
—¿Y que fas, si no es massa preguntar?
—Escolt; ab una oreya sent lo que diuen fins y tot es condemnats del infern y ab s'altra els ángels del cel, que cantan Santo Santo....
—¿Y que't diuen á tu? li demana en Juanet.
—N'Escoltim.
—¿Que't vols llogar ab mi?
—Si'ns avenim des preu.
—¿Qu'has de guanyar?
—Cincuanta lliures y un vestit.
—Feta está sa barrina.
—Feta está ydo, y manau feynes.
—Anem cap á Ciutat, digué'n Juanet; y seguiren envant.
Quant foren en es pla de Montuiri, en troben un que feye una gaveta voltant sa torre d'un molí de vent.
—Alabat sia Deu, digueren.
—Pera sempre, va respondre.
—¿Y ara que feym, si no's massa preguntar?
—Aquest moli té's vents dolents, y li fas