Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/156

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Va caure que feyen es sermó de la santa bul-la; y es predicador, bul-la d'un vent, bul-la de s'altre; sempre tenía la bul-la dins sa boca.
En Pere, qu'ab tantes planissades com s'en havia duytes, ni hi sentía ni hi veya de cap bolla, sempre qu'es predicador deya bul-la, se creya que deya butza.
—Ja la me deu haver afinada, deya ell; y s'agotzonava tant com poría, y no decantava ses mans d'allá hont tenía sa butza.
Y es predicador, que, com més anava, més anomenava la bul-la, y en Pere que més se creya que la hi havia afinada. A la fi, no pogué suportarho pus, y cridá ben fort:
—¡Malangra sa butza y qui prega per sa butza! ¡Valataquí, si la voleu!
La tirá en mitx de sa gent, pegá demunt es cap d'una dona, s'esclata tota, n'axumorá una partida, y foren com á picades d'aranya. S'aubercoch fuig, li pitjan totes derrera, l'assoliren una passa allá dessá's portal, y ab sa primera fitorada el fan anar de copes; s'hi tiran totes demunt, y el se cuydaren á menjar á picades.
El dexaren per mort. Y un parey de bones persones el se carregaren y el s'en dugueren á sa mare, que l'esperava que vengués ab sa carn sense ossos neta, per fer una vega d'aquelles d'aquelles.
Sa mare, com va veure allò, no tengué més remey que colgarlo; y de rabia el feu jeure ab sos talons derrera. Y encara hi jeu, si no s'es axicat.
La Punta, Agost de 1895.

_________________________________________