Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/18

—¡El dimoni éts! va dir en Juanet. Y ¿que't diuen á tu?
—En Llavorim.
—¿Que't voldrías llogar ab mí?
—Si'ns avenim de preu.
—¿Que vols guanyar?
—Cincuanta lliures y un vestit.
—Feta está sa barrina.
—Feta está ydo, y manau feynes.
—Anem cap á Ciutat, digué'n Juanet; y seguiren envant.
Quant foren á n'es torrent de Bárbara, notaren que a l'endreta des camí venía ben ple, y á l'esquerra no duya gens d'aygo.
—¿Que será axò?s'esclamaren tots. Aqui hi ha cosa de lo alto.
Se posan á mirar per tot, á veure si afinarían es perque d'aquella cosa tan estranya; y afinaren devall es pont un homo agotzonat y boca badada que se bevía tota s'aygo que duya es torrent. Tots quedaren ab sos cabeys drets.
—Alabat sia Deu! digueren quant los va haver espasat s'esglay.
—Pera sempre, va respondre ell.
—¡El dimoni éts! s'esclamá'n Juanet. ¿ Y abont te posas tota aquesta aygo?
—Jo la m'enviy, y no m'importa ahont s'en va.
—¿Y que't diuen á tu?
—En Bevim.
—¿Que't vols llogar ab mi?
—Si'ns avenim des preu.