Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/200

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
ES CASTELL D'IRÁS Y NO TORNARÁS[1]


Axò era un Conte, molt gran senyor, qu'anava perdut derrera's joch. No mes tenía un fiy, en Bernadet.
Un día que jugant, havia quedat sense una creu, li compareix un personatje d'un aspecte molt farest, y li diu:
—Si'm promets durme's teu fiy, com fará desset anys, á n'es Castell d'irás y no tornarás, tendrás tots es doblers que vuyes, y no perdrás may.
—Feta está sa barrina, diu es Conte, de perdut que se veya.

Desde aquell dia sempre va guanyar, y manetjava ses dobles de vint á palades; però sempre qu'arribava á n'es seu castell y en Bernadet li

  1. La'm contaren ses madones manacorines Antonina Vallespir de Son Boga y Catalina Thomás Pinya, el sen Miquel Neula de Son Carrió, un pareyer de Son Galiana, en Toni Garrit de Sant Llorens y un atlot del Bon Jesús.