—Bernadet, dam un corter, que ses ales s'acopan.
—Cuatre n'hi havía, cuatre te'n he dats, diu s'atlot, tot rabent. No res, jas un bras; y le hi allarga.
—No'l vuy, l'has mester per tu. Ja som aprop, y me pareix que axi meteix podré arribar.
Ses penyes no eren gayre lluny. Ab tota quanta forsa li quedava, pega fua cap avall y fent escunsa; y li va venir tant just tan just no caure dins s'aygo.
De demunt penyes veyen á s'entrellum unes casetes blanques.
—¿Veus aquelles casetes? diu s'aliga. Ydò allá has d'anar. Hi trobarás una jaya de cinch cents anys. Per amor de Deu fes lo que't diga, y trobarás es castell que cercas. Tots es qui hi son venguts, y no l'han creguda, no los han vists pus.
En Bernadet s'en hi va, y troba sa jaya á n'es portal.
—¡Ola, jovenet! diu ella. ¿Quin vent t'ha duyt? Cent anys feya que no era vengut ningú.
—Cerch es Castell d'irás y no tornarás.
—Ydò vina ab mí, y te diré qu'has de fer.
El mena devora un riu ben ample y d'una aygo com un crestay.
—Aquí, diu sa jaya, vendrán á rentar un covonét de roba per hom ses tres fies del Rey des Castell d'irás y no tornarás, na Margalida, na Rosa y na Fadeta; si una guapa, s'altre mes; però encara sa derrera s'en du sa ventatje. ¡Mira si'u deu esser guapa y garrida! Ydò encara es
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/208
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.