Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/208

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—Bernadet, dam un corter, que ses ales s'acopan.
—Cuatre n'hi havía, cuatre te'n he dats, diu s'atlot, tot rabent. No res, jas un bras; y le hi allarga.
—No'l vuy, l'has mester per tu. Ja som aprop, y me pareix que axi meteix podré arribar.
Ses penyes no eren gayre lluny. Ab tota quanta forsa li quedava, pega fua cap avall y fent escunsa; y li va venir tant just tan just no caure dins s'aygo.
De demunt penyes veyen á s'entrellum unes casetes blanques.
—¿Veus aquelles casetes? diu s'aliga. Ydò allá has d'anar. Hi trobarás una jaya de cinch cents anys. Per amor de Deu fes lo que't diga, y trobarás es castell que cercas. Tots es qui hi son venguts, y no l'han creguda, no los han vists pus.
En Bernadet s'en hi va, y troba sa jaya á n'es portal.
—¡Ola, jovenet! diu ella. ¿Quin vent t'ha duyt? Cent anys feya que no era vengut ningú.
—Cerch es Castell d'irás y no tornarás.
—Ydò vina ab mí, y te diré qu'has de fer.
El mena devora un riu ben ample y d'una aygo com un crestay.
—Aquí, diu sa jaya, vendrán á rentar un covonét de roba per hom ses tres fies del Rey des Castell d'irás y no tornarás, na Margalida, na Rosa y na Fadeta; si una guapa, s'altre mes; però encara sa derrera s'en du sa ventatje. ¡Mira si'u deu esser guapa y garrida! Ydò encara es