se'n teme, li prens s'anell, te tornas amagar. Cuant ella tendrá sa roba mes blanca que la neu, y l'haurá composta dins es covonet, se'n anirá á posarse ses faldetes y llavo s'anell. No'l trobará, y dirá tota impacientada : ¿Y per hont deu haver pres? Tu llavò surts, y dius : Valtaqui. Le hi dones, li contes lo que te passa; y ella ja't dir á lo qu'has de fer. Y ¡creula per amor de Deu ! que tots es qui son venguts y no l'han creguda, no los han vists pus.
En Bernadet s'amaga dins aquelles mates. Dins una estoneta veu na Margalida que se'n ve, ab so covonet de plata dalt es cap y sa post d'or devall xella. Se lleva ses faldetes de demunt y s'anell; y hala renta qui renta y canta quí canta, fins que té sa roba mes blanca que la neu.
¡Si l'haguésseu vist á n'en Bernadet quins uys que feya, veent na Margalida tan guapa y tan tayada! però aná ben alerta á motar ni á bategarse.
Se'n ve llavò na Rosa, també ab so covonet de plata dalt es cap y sa post d'or devall xella. Se lleva ses faldetes de demunt y s'anell; y hala renta qui renta y canta qui canta, fins que té sa roba mes blanca qne la neu.
¡Si l'haguésseu vist á n'en Bernadet quins uys que feya, veent na Rosa, tan guapa y tan ben tayada! però aná ben alerta á motar ni á bategarse.
Se'n ve llavò na Fadeta, també ab so covonet de plata dalt es cap y sa post d'or devall xella. Se lleva ses faldetes de demunt, se treu s'
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/210
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
