Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/212

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

¿Fadeta, que'n puch menjar? Perque si no'u deyes y menjavas, podría esser que t'hi haguessen posades matzines, y batrías es peus. Llavó te menarán dins una cambra, ahont hi haurà un llit de set matelassos. Abans d'ajeurethi, demanarás, petit, que no't senten: —¿Fadeta, que hi puch jeure? Perque si no'u demanavas, y t'hi jeguesses, podría esser que's matelassos fossen de foch, maldement paresquessen de plomes, y quedarias com un caliu d'ablamat. ¿Tendrás present axò que't dich?
—¡Massa que le hi tendré! respón en Bernadet.
—No res, reprén na Fadeta. A Deu siau; que hauré de fer vía, per que mon pare no se teme que me son entretenguda.
—¡Val Deu y áliga! digué, y torna una áliga; pega volada, y de d'allá.
En Bernadet parteix, camí camí. Al punt á s'entrellum destriá ses torres des castell; y aviat hi va esser devant.
El rey se passetjava per devorá sa portassa, cap baix y ab una cara ben sarracena.
—Alabat sia Deu, diu en Bernadet.
El rey no torna resposta, ni alsá's cap.
—Bones tardes tenga, senyor rey, diu s'atlot.
—Ses metexes, jovenet, va respondre. Ja'u sabía qu'havias de venir. ¡Ay de tu, si no fosses vengut! No res; tu deus estar cansat, y tendrás talent.
L'entrà dins un gran menjador, ahont hi havía una taula parada de tota classe de menjar.
—Menja, menja, li digueren.