Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/214

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—¿Que tens? li demana.
— Que he de tenir! ¡Ton pare quem'ha dit que, si es vespre no he voltat aquest camp de paret, sembrat de vinya, vermat, trapitjats es reyms y fet vi per beure ell y es seus amichs que ha de tenir á sopar, de mi en farán quatre corters!
—¿D'axò estás embarassat? diu ella:
—Massa que hi estich!
—Ydò, mira. Del bon fat y del mal fat, que la mia mare m'ha comanat y un punt mes; que lo qu'ara diré, que sia veritat: que se volt aquest camp de paret.
Y tot d'una se sentí una remor com d'una caldera de tafona que bull. Sa cara de sa terra, lo meteix que s'aygo bullenta, tot eran bambolles que alsava, y de cada bambolla sortia una pedra. Se mou un vent fort, que se resol en trabolins, y sa posa á arremolinar aquelles pedres voltant es camp. Ses pedres comensan á botar; y, cop ve cop va, se posan unes demunt ses altres, fent filades y filades......
¿Que me'n direu? A's temps de dir set pare nostros sa paret estigué feta voltant tot es camp. Na Fadeta pega ciulo, y comparexen set estols d'homonets y donetes de colzada, y los diu:
—Homonets y donetes, hala tots á traballar: heu de fer aqueix camp vinya, y avuy meteix hi heu de cuir es reyms y heu de fer es vi.
Aquella traquelada d'homonets y donetes ja son partits: uns senya qui senya ses tires; altres ab xadetes cava qui cava, y hala gavetes fetes; y ses dones á dur sarments. Al punt en tornan ca-