rregades; les sembran, les tapan de terra; y vengan jerretes de aygo, y rega qui rega. Quant ses gavetes se acabavan y sa vinya casi estava sembrada, venía un estol d'un pinar ab una partida de fexos de politxons. Eu esbancan y'u politxonen tot. Arriba un altre estol d'un olivar, fent redolar una partida de soques d'olivera. Ab serres, axes y destraletes les serran, les entaulan, fan congrenys, dogues y fons. Mentres uns ja comensan á vestir botes congrenyades, altres ja tenen es clot des cup llest, y altres ses pedres vives picades per forrarlo, es manobres sa mescla feta y es ciment pastat; y es picadrers ab quatre grapades fan se volta, y posan y clouen ses pedres. Quant posen sa derrera palada, es fusters pegan es derrer cop á sa postissada des cup, y la tiran demunt sa boca. Mentres tant, els altres estols no s'aturan de regar sa vinya y de bufarhi per ferhi fresca. Ell ses sarments comensan á inflar, se vesten de pámpol, se carregan de borrons. Ab caliuets de foch ses donetes los encalentexen, y tornan reyms, ab una rapa d'un forch y mitx, ab uns grans com á metles. Un estol d'esparteretes ha fetes sanayes per tothom. Cadascú pren sa seua, y ja son partits á vermar; y en tenir sa senaya plena, hala á n'es cup. Y es trapitjadors, ben arromangats, trapitja qui trapitja, y bones cantades. Tot d'una qu'es cup es ple, amollan á sa xeta, y se posen á omplir botes. Fan una partida de cupades, trascolan, umplen tot es botam.
¿Que me'n direu? Com comensava á fer fos
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/215
Aparença
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.