dimoni fa á mitjes ab ell. Ara com veu que no t'ha pogut sefalcar, está fet un Nero. Deu haver coletgit que som jo que t'he aydat, y la du tant de mi com de tu. Posaría massions que ja'n té una de pensada per llevarmos des mitx.
—Veyés ydò qu'hem de fer, diu en Bernadet.
—¿Qu'hem de fer? Ves á sa botiga. Veuràs dos odres; entra dins es celler, omplilos de vin blanch d'una boteta que afinarás á un recó, demunt un carretell.
En Bernadet se'n va á sa botiga, troba'ls odres; se'n va dins es celler, afina sa boteta. Umpl, y se'n torna ab sos odres plens á na Fadeta. Los posan dins es llit, un á n'es costat de s'altre, los tapan ben tapats. Parexian d'un tros en fora just homo y dona colgats.
—No res, diu na Fadeta, jas aquesta gonella, vestén depressa á s'estable. Hi ha tres cavalls, un gras, un de mitjes carns, y un que no mes té sa pell y els ossos. Per lloch fort es primer fa tanta de vía com es vent, es segon tanta com sa vista, y es tercer tanta com es pensament. Posa sa brilla y sa sella á n'aquest, embolicali per ses potes sa gonella, per que mon pare no senta es trepitx, y jo mentres tant faré sa trosselleta.
Y el Rey que cada mitja hora cridava:
—Fadeta!
—Que mana, mon pare, responía ella tota rabenta.
En Bernadet s'en va á s'estable; troba's tres cavalls, y los se mira de dalt a baix, y diu:
—Aquest mes gras no mos convé, y aquest
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/225
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
