Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/226

mes magre ¿quin possible es que mos puga dur y arribar á canostra?Prendre aquest de mitjes carns.
Li posa sa brilla y sa sella, li embolica per ses potes sa gonella, y s'en va, y diu á na Fadeta:
—En voler.
—Ydò en devant, diu ella.
—¡Fadeta! crida el Rey altra volta.
—Que mana, mon pare, respon ella.
—Pero ahont treu cap tan de cridar? deya la Reyna, tota enfadada. ¡Com han de poder dormir, pobres criatures!
—Jo ja sé que fas, deya ell.
Na Fadeta aleshores dexa tres salivadetes en terra, per que responguen per ella quant son pare la crit. Y devalla ab en Bernadet cap á n'es cavall. Quant veu qu'es aquell de mitjes carns y no's mes magre, diu:
—¿Qu'has fet, Bernadet? ¿No t'havia dit jo que ensellasses es mes magre?
—Es ver; però no mes té sa pell y els ossos, y no es capás de durmos tots dos y arribar á ca nostra.
—¡Bona la m'has feta ab aquest no creure!
—¡Jesús! ¡No t'enfadas! ¡Costará poch baratarlo!
—No, que ja hem fet massa temps. No sia cosa que mon pare se'n teme, y mos hi trob. Endevant, y ja'u veurem. Será lo que Deu voldrá.
S'hi posan demunt, allargan la vista tan com poren, per paga feya una lluneta ben clara; pegan cimada, es cavall ja es partit de cuatres, y