Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/229

dre? Perque no m'he d'aturar que no los haja agafats y fets trossos ab ses meus mans.
—Ves, diu ella, á veure dins s'estable quin cavall falta.
Hi va á mirarho y torna, y diu:
—Es de mitjes carns.
—No res, diu ella, encara los agafarás. Pren es mes magre, que fa tanta vía com es pensament.
El Rey el pren y ja es partit, de d'allá.
En Bernadet y na Fadeta ja eran milenars de milenars de llegos lluny; però, com es cavall de son pare feya tanta vía com es pensament, al punt, los va tenir.
Na Fadeta anava à ses anques, y mirava derrera d'en tant en tant, per temerse tot d'una que hi hagués fressa de res. Tot d'una que'l va veure, diu.
—¡Ah Bernadet! vataquí mon pare que se'n ve com un llamp. Estam perduts.
—A veure ydò com te'n desfás d'aquests trunfos.
—No res, diu ella. Per fat y fat, que la mia mare m'ha comanat y un punt mes, que lo qu'ara diré, que sia veritat: que jo torn un carboner, en Bernadet una sitja de carbó y es cavall un auzinar.
Y al acte ella torná un carboner, ben ravascós, tot mascarat, ab un mocador de daus p'es cap y una bona pipa á n'es morros; y en Bernadet una sitja de carbó com un rotlo d'era, que treya fum per tots es vents, y dexava anar un tuf decremat, que casi aturava s'alé; y es cavall