gles, se tem que li han desaparegut. Mira y mira per tot ben arreu, y no afina res mes qu'aquell pastor qui toca's fabiol, y sa guarda qui pastura y es ca qui seu, però qu'aviat pega bot cap á ell, y lladra qui lladra. Es pastor li crida ¡fora!, y s'animal gruny qui gruny.
El Rey s'hi acosta, y diu:
—Pastoret, ¿no hauriau vist passar un jovenet y una joveneta demunt un cavall?
—¡Bona la fariam, si jo venía ses euveyes! diu es pastor. Anau á l'amo, si'n voleu cap.
—¡Vos dich si hauriau vist passar un jovenet y una joveneta demunt un cavall!
—¡O quin homo tan bobiá! ¿Però com les vos tench de vendre, si no son meues? ¡Y vos sou mercader ni'n feys olor? ¿O veniu de ses Arasses?
Sobre tot, be va fer el Rey, però no pogué treure's pastor de que ses euveyes no eran seues, y que, si les volia comprar, que se'n anás á l'Amo.
A la fi, apurat de tot, el dexa, y se'n torna, tot rabiós á n'es Castell.
—¿Y encara no los menas? diu la Reyna, com lo veu.
—¡Qu'he de menar! diu ell. Ja los tornava tenir, y cop en sech m'han descomparegut. He vista una guarda d'euveyes, es pastor y es ca; m'hi
acost, y demán si los havían vists passar, y es pastor m'ha sortit a una altre part, y no n'he pogut treure aguyer.
—¡Ah beneyt! diu la Reyna. ¡Com than tornat enganar! Es pastor era ella, es ca ell, sa guarda d'euveyes es cavall.
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/232
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
