Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/235

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—T'assegur que no hi pensarás pus, y mira quina hora t'ho dich.
—No sies beneyta.
Sobre tot, com na Fadeta el veu tan encarat, li arriba á dir.
—No res, si tan encapirronat hi estás, vestén; però no vulgues que ningú't toch. Si't tocan, no pensarás pus ab mi. Será lo meteix que si no m'haguesses vista may.
—Si es axí, no hajes por; no hi haurà cap denou. No'm tocará ningú.
Y va partir. Ab una exhalació va esser á ca seua. Son pare y sa mare, com el veren, ja hi están abordats per abrassarlo; y ell que se feya enrera cridant.
—¡No'm toqueu por amor de Deu! ¡per amor de Deu no'm toqueu! ¡Ja vos esplicaré es misteri! ¡Que enganxen ses mules á n'es cotxo mes que depressa!
Son pare y sa mare no podían estar que no s'hi aferrasen, però ell los fogía, y no s'aturava de dir que fessen enganxar ses mules.
Mentres feya lo que poría per defensarse des brassos de son pare y sa mare, y es criats enganxavan, surt una cusseta qu'havía jugat mes vegades ab ell que pels no tenia demunt el cos, y zas ja está enfilada per ell, cuydant á estellarse de xicota que li feya.
Al acte en Bernadet va romandre com un beneyt, com un que surt d'un desmay o's despert d'un so molt llarch.