Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/238

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—Be, digué ell, y va fer tan poca menció com si'u haguessen dit á sa paret.
Li cercaren una atlota, una fia d'un Conte veynat, que, encara que no se perdés per guapa, era xalesta y devertida.
—Te casarás ab aquesta, li digueren.
—Be, digué ell, y no'n resá pus.
Posaren fil á l'aguya per enrengar tot es carro portal que establia, tractantse de dos senyors tan richs y tan nobles.
Na Fadeta va cosir ses novianses, figurauvos ab quin coret.
Arriba's dia senyalat per ferse's casament, y se va fer.
Hi va haver unes noces lo mes alt de punt. Tota la ciutat hi va prendre part.
¡Vaja quina partida de taules que varen haver de fer! Sa gentada que hi posá's peus devall, feya por. Varen haver d'encendre's llum per acabar de dinar.
Quant varen haver acabat, digueren que cadascú havía de contar un pas que fes riure. Se'n contaren molts, y la gent cuydá á esclatarse de riayes. Na Fadeta hi era com á convidada, y li toca contar.
Y ¿que fa sa pitxorina? Se treu una capsa. Hi va haver una tórtora y un tort. Posa sa tórtora á un cap de taula y es tort á s'altre cap.
Sa tórtora se posa a dir:
—¿No't recordas, tort, de quant cercavas un