Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

castell, y no'l porías trobar en manera ninguna, y devora un riu hi va haver qui te digué ahont era, y qu'havias de fer en esserhi?
—A mí no me recorda, digué's tort, cap baix.
—¿Y no't recordas tampoch d'aquella vegada que, per que no't matassen, hi hagué qui ab un sol dia va voltar un camp de paret, hi plantá una vinya, hi va cuir es reyms y va fer es vi?
—A mí no me recorda, deya's tort, mes cap baix encara.
—¿Y no't recordas tampoch d'una altra vegada que, per que no't matassen, hi hagué qui ab un sol dia va treure un bosch, el sembrá de xexa, la hi va cuir y en va fer pa?
A mí no me recorda, deya es tort, encara mes cap baix.
—¿Y no't recordas tampoch d'una altra vegada que, perque no't matassen, hi hagué qui va treure des fons de la mar gran una tumbaga que feya cent anys hi havian perduda?
—A mí no me recorda, deya's tort, y, com mes anavs, mes capficat estava.
—¿Y no't recordas tampoch de quant per tres foradins d'una porta te varen treure tres ditets, y n'hi va haver un d'escapollat, y tu l'agafares, y te casares ab sa qui'l t'havia tret, y fogíreu es meteix vespre, y vos encalsaren, y no'us pogueren agafar?
Aquí es tort quedá boca closa, y se posa á mirar sa tórtora fit á fit.
En Bernadet, que mentres sa tórtora feya aquell enfilay de preguntes á n'es tort, també