estava ben cap baix, l'alsá á n'es meteix temps que's tort, y se posa á mirar na Fadeta, mira qui te mira. Li pegava unes uyades que l'atravessava. Com que la s'hagués de menjar ab sa vista... Ella estava dreta, tota ayrosa, ab ses mans demunt sa taula, pegant una uyada á n'en Bernadet, una á sa tórtora, una altre á n'es tort, llavò una á tota la gent, y tornava à n'en Bernadet. Estava la dona á la flor del mon, á n'es ple de sa seua hermosura y galania. S'era enllestida y, endiumenjada tant com havia pogut. May havia feta tanta planta. Al punt tothom li va tenir els uys demunt, veent qu'en Bernat la se mirava tan arreu, y que sa tórtora y es tort qu'havia trets de dins sa capsa, feyen aquelles coses.
Perque sa tórtora, com repará qu'es tort havia alsat es cap y la se mirava d'aquella manera, se posá á mirarlo á ell. Mira qui mira, va repren dre s'enfilay de preguntes, dient:
—¿Y no't recordas tampoch de qui dexares devora un pou y lo que li prometeres que no sutceiria y t'ha sutceit; y t'ha şutceit fins á n'es punt de que ja no't recordas de qui't mostrá's castell, te va plantar sa vinya y te va fer es vi, te va treure's bosch y te va coure sa fornada de pa, te va trobar sa tumbaga, te va treure's dit encapollat, y se va casar ab tu, y t'ha salvada set voltes la vida? ¿Axò no't recorda? Mirem be; veuràs qui som, ¿No sabs tu que, mentres jo sia viva, no't pots casar ab un altra? ¿No sabs tu que, mentres jo sia viva, nin
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/240
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
