Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/242

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

cridava y botava d'alegria, donant mil enbores bones à n'en Bernadet y na Fadeta, á son pare y sa mare. Y heu de creure y pensar que a tots es qui hi havia allá plegats, es fadrins perque eran fadrins y es casats perque encara no havian perduts es jochs, á tots los entrá una ballera, que no tenían repòs á ses cames, y se va encendre un ball vitench de tot, que dura fins devers mitja nit.
Com estigueren cansats y morts de riure y de folgar, se'n aná cadascú á ca-seua, fentse creus tothom des pas d'en Bernadet y na Fadeta, que visqueren contents y alegres una mala fi d'anys. Y... si no son morts, son vius; y, si no son vius, son morts. Y al cel mos vegem tots plegats. Amen.