Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/29

Quant en Juanet va colombrá tanta gernació y tanta tropa que ja los era decmunt, va dir:
—Atlots, estam perduts, si no feym de la guerra pota. Fletxim, treu sa teua habilidat, y tu, Forcim, fes lo inateix, posa es sach y sa fia del Rey en terra; y voltros, Bevim y Llavorím, teniuhi conte. Hala, Bufim, tu que feyes moldre es molins des Molinar, á veure si atures aquest delobí de gent.
Allá devora hi havia un gran pinar.
En Forcim s'arromanga; s'aborda á n'es pins, y grapada ve y grapada va, ab cada grapada en tirava un en terra.
Al punt n'hi va haver una estesa fora mida.
Arriban ses tropes, s'afican per dins aquells pins; es cavalls no podían donar passa, els soldats de peu quedavan com á sembrats. En Fletxim se posa á desperarlos fletxes, y no n'hi falla cap: ab cada una dexa un soldat estês. En Forcím agafa un pi per sa rama, y pega qui pega ab sa soca; y allá ahont feria, no mes quedava la pols. Sa tropa, axí com pogué, dexá es pinar; però comensá á pegarlos per sa cara un vent tan fort, que no los dexava avansar una passa; los prenía ses berretines, los aturava s'alê, los tomava d'esquena. Era en Bufim que bufava á les totes.
El Rey no tengué mes remey que tornarsen á Ciutat ab ses poques tropes que li quedavan.
En Forcím se torná carregar es sach de ses dobles de vint y sa fia del Rey; y ab en Juanet y es demés missatjes, hala qui hala cap á Manacor.