Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/30

Quant hi arribaren, foren ses bones.
Tots volian sa fia del Rey, per que cada un deya que, si no fos estat per ell, haurian fets els ous en terra.
—Si jo no'm bech s'aygo que mos queya dins s'olla des castell, deya en Bevim, tots mos seriam aufegats; y si no atur ses tropes, encara mos agafavan y en feyen una coca.
—Y si jo no llavor y forat sa paret des castell, deya en Llevorím, ¿com en sortíam? Tots mos seríem morts de fam.
—Y si jo, deya n'Escoltím, no me tem de quant sa fia del Rey buydava sa carabasseta, ¿com li hauria guanyat l'amo nostro?
—Y si jo, deya en Corrim, no hi vaig correns á despertarlo, ¿de que hauría servit es teu escoltar?
—Y si jo, responía en Forcím, no hagués duyt es sach d'unces y sa fia del Rey; y no hagués feta aquella solada de pins y de soldats, ¿que sería estat de tots noltros?
—Y si jo, deya en Fletxím, no hagués tengut tan bon dret ab ses fletxes qu'he tirades, ¿com mos ne desfêyem de tanta tropa?
A la fi en Juanet va prendre la paraula.
—Atlots, va dir; tots vos heu tractats be; heu fet lo que vos pertocava; però teniu present que sou missatjes meus, y que vos tench llogats, no per que fesseu feyna per voltros, sino per mi. Mentres sieu missatjes meus, sa feyna que feys, es meua; y en havervos pagada sa soldada, estam cabals. Ara mateix la vos vuy pagar. Vos