havia de dar cincuanta lliures y un vestit: vos donaré cíncuanta dobles de vint, y una dobla mes p'es vestit.
—L'amo parla be, y sa rahó li vessa per demunt es cap, digueren tots.
En Juanet los pagà axí com havia dit, y cadascú va prendre p'es seu vent.
Sa fia del Rey va veure que no s'escaparia d'haverse de casar ab en Juanet; qu'ell era un homo de be y ben desxondit; y que, si era corbo y geperut de cos, no'u era d'ánima; y acaba per donarlí es sí.
Y se casaren.
El Rey com no tenía altra cosa mes qu'aquella fia, veent qu'ella hi havia allargat es coll y qu'estava ja tota alabada ab en Juanet, perqu'era s'homo mes desxondit, mes comportívol y mes considerat que se pogués trobar y llavò que no tenía mal día may y feya riure per ses butxaques tothom; dexá tota sa betserría, li espassá tota sa malicia, feren ses paus; y visqueren molt d'anys plegats ab salut y alegría; y encara son vius, si no son morts.
Manacor, Janer de 1890.
_________________________________________
