Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/33

—¿Y que li he de dir? demaná en Pere.
—Foy, que li has de dir! Tot d'una convé que digas ¿com va? ¿que li pegau á seure?
En Pere se'n va á ca na Maria-Ayna un diumenge á's cap vespre, y la trobá á n'es portal ab sa mare, que s'en anavan á l’iglesia,
—¿Com va? digué s'aubercoch. ¿Que li pegau à seure?
—¿No'u veus tu, si seym ó si estam dretes? digué na Maria-Ayna, y li girá s'esquena, y partiren totes dues, rodaren clau, y s'en anaren cap á la iglesia. En Pere va quedar á's mitx des carrer com es gat d'en Parecanyes, fins que a la fi s'en torná á ca-seua.
—¿Com es anat? li demaná sa mare.
—Malament, digué ell; y li contá es pas.
—Ydò en tornarhi, digué ella, has de dir: festetjem, festetjem.
—Ja'u diré ydò, s'esclamá en Pere.
Des cap d'un parey de dies, s'en hi va; y justament na Maria-Ayna tengué son pare mort, y trobá sa casa plena de gent, plorant ó fent una cara ben trista.
Afina na Maria-Ayna asseguda á una cadira, que tenia es uys com á tomátigues de plorar.
S'hi costa y li diu:
—Festetjem, festetjem. —Ah tros de bestia! se va esclamar tothom. ¡Ab so mort cos present, ab sa pena y trastorn d'aquesta casa, vens á cercar festetjaments! ¡Treyslo defora! ¡Treyslo defora!
Y le hi varen treure ab caxes destrempades.