Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/34

L'homo s'en torna á ca-seua; y sa mare li demana:
—¿Com es anat?
—Malament, digué ell, y li contá es pas.
Sa mare, quant el sent, li diu:
—Ydò havias de dir: al cel lo vejem.
—Ja’u sabré per un altre pich, va respondre ell.
Des cap d'una mesada hi torna.
Justament los trobá que feyen matanses, y comensavan á desxuyar es porch.
—Ave Maria Purísima, diu en Pere de demunt es portal.
—Concebuda sens mácula, li varen respondre.
L'homo se mira una mica es porch, y diu:
—Al cel lo vejem.
—¡Es porch vols veure al cel, tros banch? s'esclama tota cremada sa mare de na María-Ayna. Si no’n dus mes de fresques, t'en pots tornar per allá hont éts vengut.
En Pere no tengué mes remey que ferho axí.
—¿Com es anat? li demnaná sa mare.
—Malament, va respondre ell; y contá es pas.
Sa mare li digué:
—¡Havías de dir: molts y grossos!
—Ja’u sabré per un altre pich, va dir ell.
Des cap d'una mesada hi torna.
Justament trobá na María-Ayna que li curavan un bony que li era sortit á n'es clotell.
—Ave María Puríssima, digué, y entrá.
—Concebuda sens mácula, li contestaren.
—Molts y grossos! digué ell, mirantse la feta.