—¡Un totsol casi m’ha morta, s'esclamá ella, y tu demanarás que m'en venguen molts y grossos! ¡Bestia mes que bestia, sortim d'aquí dins, abans de mes rahons!
En Pere s'en va haver d'anar com un ca atupat, ab sa coua á’s mitx de ses cames.
—¿Com es anat? li demana sa mare.
—Malament, digué ell; y contá es pas,
Sa mare, quant el sent, se va treure aquesta:
—Ydò havías de dir: que s'assech y no revesdesca.
—Ja’u sabré per un altre pich, s'esclamá ell.
Des cap d'una mesada hi torna.
Justament trobá na María-Ayna que sembrava un claveller.
—Que s'assech, y no revesdesca, digué en Pere, tot d'una que la veu.
—¿Que ja’l tornam tenir á s'alicorn, á dir bajanades y á fer nosa? digué ella tota plena de malicia. ¡Arruix! ¡passa fora, ca pelut!
Y en Pere no tengué mes remey que anarsen.
—¿Com es anat? li demana sa mare, quant el va veure.
—Malament, digué ell; y li contá es pas.
Sa mare se destirá d'aquesta:
—Ydò havías de dir: bruy per defora y rel per de dins.
—Ja’u sabré per un altre pich, s'esclamá ell.
Des cap d'una mesada hi torna.
Justament trobá na Maria-Ayna que li treyen una espina de garanyoner que s'havía aficada
Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/35
Aparença
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
