Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/4

y quin el criteri ab que me som retgit per formar aquest Aplech.
Lo primer de tot he de dir, y no tench gens d'ansia que ningú, sía el qui sía, me puga fer tornar cap paraula arrera, que les Rondayes d'aquest tom primer y dels altres toms que seguirán, si Deu ho vol y María y els suscriptors no afluxan, no son preses de cap llibre, ni tretes, ni inspirades, ni copiades d'altre lloch més que de la boca del poble mallorquí. Directament de la seua boca, sensa altre intermediari, les he recullides. Jo meteix les m'he fetes contar, y les he escrites tot lo bé qu'he sabut; y no som anat á beure á més fonts que les que anomén dins la noteta que pos devant cada rondalla. Hi he retrets els noms y el poble dels qui les m'han contades per que, si ningú posa duptes á la autenticidat de la seua procedencia popular mallorquina, ho puga anar á aclarir y treurese el gat del sach. També ho he fet axí per que cadascú tenga lo qu'es seu, ja que may m'ha agradat anar d'amagatetjons, ni vestirme de despulles d'altri. La roba que duch per anar pel mon, será comuna, raspallosa, un poch aldana, tot lo que volgueu, menos robada ó presa á espera.
Com som molt devot de Santa Clara, Deu no m'ho tenga en retret ni en vanagloria, y, per que se veje lo qu'he fet y com ho he fet, ho diré ab quatre paraules.
Tant primerenca com l'amor á les lletres, va esser la meua afició a la literatura popular y especialment á les rondalles. D'atlotell vaig comensar á escriure les que sabía de com era atlot pusser; y en el setmanari L'Ignorancia, de tan gloriosa memoria per