Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/42

cridant:—¡Qui’m compra aquest canti d’or! ¡qui’m compra aquest canti d'or! Si ella el sent, voldrá’s canti. Demanará á son pare que le hi compr Son pare le hi comprará, per tenirla contenta, y le hi fará pujar. Ella, en esser tota sola, el destapará, y hi afinará’l Rey. Si vol fogir ab ell, se podrán amollar nuant llensols ab llensols, y fermant un cap á una de ses puntes que té sa torre demunt de tot.
—Y que faráʼl Rey, si s’Hermosura del mon vol fogir ab ell.
—Fogirán, y se casarán.
—¿Que tendrán infants?
—Si, una partida; però es primer.....
—¿Que fará’s primer?
—Tendrá una serpent dins es cap. Es cap comensará á inflarse, y si no le hi tayan, sortirá sa serpent, y se menjará’l Rey, la Reyna y tothom qui trobará.
Podeu fer contes quins uys devía badar es senyor moro com sentia tot allò. Lo que mes l’apurava era haver de tornar un tros de pedra mabre, si parlava ni motava á ningú de totes aquelles coses.
A mitja nit crida’l Rey, y ell va fer sa seua dormida.
Se desperta sol sortint, y diu:
—¿Voleu que trobem s’Hermosura del mon?
—Com mes prest, millor.
—Idò, juraume que no’m demanareu es per que de res que vos diga, y la trobarem.
—T’ho jur.