Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/43

—Idò mirau, anem á ca un argenter á comenar un canti d’or.
Hi anaren. Es senyor moro doná ses mides, va dir axí com havia d'estar.
S’argenter los ho va fer.
Quant tengueren es canti, s’en van cap á n’es castell. No n’eran gayre enfora, y el senyor moro diu á n’el Rey.
—S’Hermosura del mon es dins una torre d’aquest castell. Per entrarhi y durlavosne, vos heu de posar dins aquest canti, y dexaume fer á mi. Ses vostres feynes serán no badar boca ni mourevos per res, fins que vos trobeu dins aquella torre tot sol ab s’Hermosura del mon.
El Rey se posa dins es canti, es senyor moro el tapa, ben tapat; el se carrega, s acosta á n’es castell, y ja es partit á voltarlo, crida qui crida:
—¡Qui’m compra aquest canti de or! ¡hala qui’l me compra!
S’Hermosura del mon sent aquesta veu una y altra vegada.
—¡Un canti de or! diu ella ¡O que deu esser de preciós! ¡O que m’agradaria!
Crida una criada y li diu:
—¡Ves á dir á mon pare que per amor de Deu me compr aquest canti d'or que passetjan!
Sa criada hi va; son pare, per no fer fellona aquella fia seua tan volguda, el compra, y le hi fa pujar.
—¡Ó que’s de fexuch! deyen es criats quant le hi pujavan. ¡Quina alhaca mes bufarella!