Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/47

tre pi, y, quant el Rey dormía y jo vetlava, vaig sentir riure un’altra áliga, y que contava á n’es seus aligatons que noltros, per trobar s’Hermosura del mon, hauríam de passar unes muntanyes que hi havia allá devora.
Quant va haver dit axó, li tornaren de pedra mabre ses cuxes y sa cinta.
—No contes pus, deya’l Rey, veent allò.
—Que no cont pus, cridava tothom.
Però ell no podia aturarse, y continuá:
—Es tercer vespre romanguérem devall un’altre pi, y jo vetlava; vaig sentir un’altra áliga riure y que contava á n’es seus aligatons que s’Hermosura del mon estava tancada dins un castell; que, per trobarla, s’havia de fer un canti d’or, y el Rey s’hi havia de posar de dins; y que, si es senyor des castell comprava es canti per s’Hermosura, aquesta hi trobaría’l Rey, y el Rey la s’en podria dur y casarse ab ella; y des cap d’un any tendrían un infant, y que es cap de s’infant s’inflaría, y si no le hi tayavan, sortiría una serpent, y se manjaría el Rey, la Reyna y tothom de le ciutat. Ab lo que aquella aliga va dir, trobárem s’Hermosura del mon; el Rey s'hi casá, tengueren un infant. Tothom era missa, y jo’l guardava, y vaig veure que’s seu capet s’inflava y anava á crivallarse. Per salvarvos sa vida á tots, vaig tayar aquest cap, y per axò m’han condemnat a mort.
Quant va esser aquí, no pogué dir res pus, ja tenía de pedra mabie es ventre y es pits, es brassos, es coll y es cap.