Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

treure una que se creya que havia de capturar sa carbonereta.
—No res, va dir á son pare. Digali que venga, ni vestida ni sensa vestir, ni p'es cami ni fora camí, ni cualcant ni á peu.
—¡Pobre fia meua! ¡Aquesta vegada no'n surts! Deya's carboneret, tot enfadat, tornantsen á sa barraca.
Quant hi va esser, y na Catalinėta el sentí, li diu.
—¿D'axò estąu embarassat? Anau à ses Planes,[1] menau un boch muntanyench, ben seuvatje.
Son pare hi va, compra es boch, y le hi mena. Ella se desmuda, s'embolica un filachs, se posa demunt s'animal; y ja és partida cap à ca'l Rey. Es boch, ja'u crech, feya bots y escaravits, y tot eran fues y 'xecalines. Assetsuaxí servava camí, assetsuaxí no'n servava; la tomava; ella s'hi tornava posar demunt; y la tornava tomar, y ella s'hi tornava posar.
De manera que n'hi anava vestida ni sensa vestir, ni p'es camí ni fora camí, ni cualcant ni á peu.
El Rey, com la va veure, digué:
—Paraula de Rey no pot mentir. No t'he poguda confondre; mos hem de casar.
—Ell que'u véssem, va dir ella.
—Aviat ho veurem, si Deu ho vol. Però va ab uns pactes.

—¿Quins pactes son aquests?

  1. Possessió de Sant Llorens des cardessar.