Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—¿Ahont me trob? digué. ¿Que somiy o estich despert?
—No somias no, digué na Catalineta. Ets á ca-mon paré. Es pactes eran que, si m'en havia d'anar de tu, m'en podria dur sa joya que volgués. Y be he mirat, cap joya he vista dins ca-teua com tu; cap n'he vista que m'agradás tant. Per axò t'en he duyt.
Quant el Rey la senti, digué.
-Lo qu'es estat, siga estat: tornemmosne á ca-meua, y dona tots es conseys que vuyes, mentres sian bons.
Ho feren axí, y visqueren ab molta pau y concordia una mala fi d'anys; y encara son vius, si no son morts.

Santa Sirga, Setembre de 1889.

_________________________________________