Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

tas á ell, ell ja se cuỳdará de matarte a tu. Pren ydò es soldats que vulgues, y parteix ara mateix.
En Tacó, quant sentí aquestes comandassions, podeu pensar, romangué sense polsos. Llevó va rompre en flastomies, y se posa a dir:
—¡Oh! ¡Mal no haguessen trobat es camí es criats que vengueren a cercarme! Mal no l'hagués trobat jo, quant vaig venir s'altre vegada. Y qui m'ha fet á mi matador d'animals ferosos? ¡Que vaig matar s'altre! ¿Y com no l'havia de matar, si va quedar ab sa banyota aficada dins sa soca des pi? Y si no té sa desgracia d'aficarleshi, ¿que n'hauria fet de sa meua còrpora? Lo que'n fará aquest drach. No, y diuen que té set caps per falta d'un.
Y l'homo va prendre aquest cap de fil, y no hi va haver flestomía que no se tirás, fins que á la fi s'esclamá:
—Es conversar es per demés. No han d'esser ses paraules, sino ses obres que m'han de treure de dins es fanch. Qui té es ball, balla, y foris. Mal camí passarlo prest, y lo que s'ha d'empenyorar, que se venga.
L'homo pren coranta soldats.
—¡Hala cap á n'es drach! digué, y es soldats de males retranques ferm partiren ab ell.
Quant foren un quartet lluny des barranch ahont solía capllevar es drach, es soldats digueren:
Don Martin; vatallá es barranch. Seguiu camí camí, y no vos podeu perdre. Aveure si tornau gendre del Rey.