Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

per ferla ab punts y ab hores al temps que'm dexan buyt les vacacions. Axí la vaig emprendre y l'he continuada; axí y sols axí l'he poguda fer. Millor sería estat, massa que ho veig, trescar tota Mallorca de cap á cap, anar de poble en poble y de llogaret en llogaret, y no dexar cap recó del pla ni de la muntanya; però tanta trescalemena jo no la podía ni la volia fer. Axí es que vaig comensar la meua tasca, y l'he continuada un any y un altra any, sense sortir de Ciutat, de Manacor y de la possessió que á ca-nostra tenen arrendada. L'any 1890 y 1891 ja vaig publicar qualque cosa de lo que tenía; y axí sortiren demunt la revista «El Eco del santuario» en el tom I. núm. 2. En Juanet de sa gerra, en el número 3 «Un pas agut, en los núm. 14 y 15 Es dos bessons, en el núm. 16 L'amo de son Amoxa; y en el tom II, núm. 3 Es segador y sa beata, en los núm. II, 13 y 14 Es negret, y en el núm 22 N'Agraciat. Més envant, l'any 1893, veren la llum pública Es set ceros, y Sa rondaya d'en Vit, demunt el «Boletin de la Sociedad Arqueológico-Luliana» (Vid. núm. 154 y 158), y El poal florit demunt el Missatjer del Sagrat Cor de Jesús (Vid. Any II (1894) núm. 20), y Es tres germans, demunt la revista de Barcelona «La Tradició catalana» (Vid. Any II (1894) núm. 10).
L'Aplech de rondayes anava fent vía, y l'any 1892 ja hi hagué qui s'oferí á editarne un tom. Sortiren emperons, la cosa se va suspendre, y perllonga qui perllonga, no arribarem á comensar fins el Novembre passat. Lluny de saberme greu de qu'haja succeit axí, n'estich prou content, perque ab tot aquest temps, recullint les que me sortían,