Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/72

—Don Martin, escoltau! ¡escoltau, Don Martin!
Don Martin tant sols no s'hi girá.
Des cap d'una estona sa veyeta que li anava soguèu soguèu, li torna dir.
—Don Martin, escoltau per amor de Deu! ¡No hi som per mi! hi som per vos, Don Martin!
—¡Que tant de martinetjar! diu ell. Si no'm das conte á Deu, ab una cossa vos esbudellava. ¿No sabeu que jo som un homo que ab un golpe en mat cuatro y en balt ocho?
Aquella doneta callá, pren per un altre carrer, y fa de toparlo, y se posa á dirli.
—Don Martin, jo hi som p'es vostro be! No'us enfadeu; escoltaume, per amor de Deu. Vos ne penedireu, si no m'escoltau; y mirau quina hora vos ho dich, Don Martin.
—¡Veam que llamp voldrà aquest dimoni de dona! s'esclamá ell, y s'atura.
Aquella doneta li diu.
—Anit vos han de matar en estar dormit. Eu sé des cuatre soldats que d'orde del Rey s'han de posar devall es vostro llit, y en sentirvos roncar, vos han de fer botir es cap de demunt es coll.
Don Martin va pendre sa seua, y es vespre, en lloch d'ajeurese, s'asseu demunt es llit, y fuma qui fuma, y bones pipades; y venga esca y mes esca.
—¿Y ara no t'ajeurás? deya sa dona.
—¿Sabs que'n tench de poca de jaguera!
—Ydò fes de tenirne, que ja es ben hora.
—¡Ell es prest ferm! ¡Y si jo som un homo que ab un golpe en mat cuatro y en balt ocho!