Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/73

—Ja'u saben, contestava ella ben enfadada.
Y ell xucla qui xucla, y venga esca y mes esca, y crits y renou.
—Però ¿y no veus que no dexes dormir una criatura? deya sa fia del Rey.
—¿Y si jo m'anomên Don Martin!
—¿Don Martin? ¡Don carabassench!
—¿Que dius que farás? ¡Ab un golpe en mat cuatro y en balt ocho, y alerta mosques!
Y no'l treyen d'aqui, y com mes anava, mes estabeig movia.
Des cap de un parey d'hores diu.
—Aqui dins hi ha qualcú. Jo sent alens.
—Deus sentir es teus y es meus, digué sa dona.
—Sent es teus y es meus y es d'altri.
—¡Som noltros dos totsols, loco! ¡Es que somias!
—Te dich que aqui dins hi ha qualcú. Y ara no sents aquets alens?
Aqui un soldat digué á n'els altres.
—No aleneu tan fort que mos sent.
Y alenaren tot lo mes petit que saberen, per que no los sentissen poch ni gens.
Don Martin torná á sucar els ays sobre que sentia alens, y sa fia del Rey que le hi negava.
A's cap derrer ell diu:
—Encén es llum, y mirarem devall es llit.
—Jo no'm moch, digué ella.
—Ja'm mouré jo, diu ell.
Volta cama, encén es llum, alsa sa devantera, y me troba aquells quatre malanats, que tremolavan com una fuga de poll.